[smbtoolbar]


Blog



Els interessos pels retards en els pagaments de les Administracions públiques en els expedients d’expropiació forçosa

 

La demora que en aquests moments es produeix en els pagaments per part del conjunt de les Administracions públiques als seus proveïdors és una notícia que sovint és portada dels diaris o motiu de comentari en les edicions dels telenotícies.

No obstant, aquest retard no és l’únic que en l’actualitat acumulen el conjunt de les Administracions en el compliment de les seves obligacions. Si bé coincidint amb el període perllongat de crisi econòmica, l’activitat de foment i inversió de les nostres Administracions s’ha reduiït molt considerablement, és força habitual que ciutadans que es van veure afectats per la tramitació d’un expedient expropiatori en exercicis anteriors, es trobin ara en la desagradable situació d’observar com la seva propietat ha passat a mans d’alguna Administració pública per alguna necessitat d’interès comú, però en canvi aquesta Administració encara no els ha abonat el preu just acordat. En d’altres casos, aquells més afortunats, sí que han pogut obtenir aquest preu just però molt més enllà dels terminis que legalment s’estableixen i que obliguen a l’Administració actuant, o als seus beneficiaris, a satisfer-lo.

També ens podem trobar en el supòsit que aquest preu just no hagi estat acordat de mutu acord dins del termini establert legalment, sino que sigui determinat pel Jurat d’Expropiació o en l’ordre jurisdiccional contenciós si la decisió de l’anterior ha estat recorreguda per qualsevol de les parts.

En qualsevol dels supòsits als que ens referim, la legislació sectorial estableix uns terminis per rescabalar econòmicament als propietaris que s’han vist afectats per aquest expedient expropiatori, la pèrdua de la seva propietat. I més enllà d’aquest termini, es produeix la mora que comporta l’obligació, també legal, d’abonar els interessos que es devinguin.

La forma de computar aquests interessos no ha estat exempta de debat davant dels nostres òrgans judicials. Amb la intenció d’aportar una mica de llum al respecte d’aquest debat, us fem una breu ressenya de la doctrina més recent del nostre Tribunal Suprem al respecte. I en concret, ens referim a la Sentència del Tribunal Suprem de data 23 de gener de 2012, dictada en el procediment 4211/2008. Aquesta sentència, fixa doctrina en la matèria a partir de pronunciaments precedents i declara el següent:

a) En les expropiacions ordinàries, el dies a quo per a calcular els interessos per demora en la fixació del preu just és aquell en que hagin transcorregut sis mesos des de l’inici de l’expedient expropiatori, és a dir, des de la fermesa de l’acord sobre necessitat de l’ocupació, segons s’infereix de la lectura coordinada dels articles 21, apartat 1, 22 i 56 de la Llei d’Expropiació Forçosa, en relació amb l’article 71, apartat 1, del seu Reglament. Aquests sis mesos es computaran d’acord al que disposa l’article 48, apartat 2, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Régim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. El dies ad quem es situa en aquell en que el preu just es fixa definitivament en la via administrativa, bé sigui en una primera decisió, bé sigui en la resolutòria del recurs de reposició si aquest es va interposar. Si la quantia del preu just es modifiqués en la via jurisdiccional a través d’un pronunciament ferm, els interessos es reporten sobre el muntant acordat pels jutges (article 73, apartat 2, del Reglament de la LEF).

b) Els interessos per demora en el pagament del preu just, en aquestes expropiacions ordinàries, es liquiden una vegada transcorreguts sis mesos des de la fixació del preu just en via administrativa (articles 48, apartat 1, i 57 de la LEF), finalitzant el còmput el dia en el que efectivament es satisfà el seu import per part de l’Administració o per part del seu beneficiari, o en el que es dipositi o consigni vàlidament, quan fos procedent. El còmput dels sis mesos es practica d’igual manera, i també s’haurà de tenirn en compte l’eventual modificació de la quantia del preu just en la via contenciós-administrativa.

c) En les expropiacions que es tramiten pel procediment d’urgència, el dies a quo per a calcular els interessos per retard en la fixació del preu just és el següent a aquell en el que s’ocupin els béns o drets expropiats (article 52, regla 8, de la LEF), a no ser que tingui lloc després de transcorreguts sis mesos des de la declaració d’urgència, doncs com que amb aquesta declaració s’entén acomplert el tràmit de declaració de necessitat de l’ocupació (article 52, regla 1, de la mateixa llei), tal dia és el següent a aquell en el que es compleixin sis mesos des de la referida declaració d’urgència, a no ser que aquesta última no contingui la relació de béns o drets a expropiar. Aquests interessos es liquiden fins que el preu just fixat definitivament en la via administrativa es pagui, dipositi o consigni eficaçment. En aquests casos, no existeix, doncs, solució de continuïtat entre ambdòs tipus d’interessos, els de l’article 56 (per demora en la fixació) i els de l’article 57 (per demora en el pagament) de la Llei d’Expropiació Forçosa, degut a la disposició dels béns o drets pel beneficiari sense previ pagament. Aquest criteri s’aplica també a aquelles expropiacions que, no havent estat declarades formalment urgents, materialment són tals per haver-se ocupats els béns abans de la seva valoració i del pagament del preu just.

Esperem que aquesta breu ressenya us sigui d’utilitat, si bé, en qualsevol cas estem a la vostre disposició per ajudar-vos si així ens ho requeriu.

Ignasi Maestro Nieto

Advocat

 


Leave a Reply

Your email address will not be published.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Idioma