Ha arribat l’època en què toca presentar la declaració de la renda de les persones físiques.

Per què paguem impostos?

La Constitució espanyola, al seu article 31.1 diu que tothom ha de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.

L’Impost de la renda de les persones físiques (IRPF) és, juntament amb l’Impost de societats, la forma que té l’estat de gravar aquesta capacitat econòmica.

Característiques de l’IRPF:

• És un impost directe: grava una manifestació directa i immediata de la nostra capacitat econòmica: l’obtenció de renda.
• És un impost personal: la persona física que obté la renda delimita el fet imposable.
• És un impost subjectiu: la quota tributària es determina d’acord amb les circumstàncies personals i familiars de cada contribuent.
• És un impost periòdic, les persones obtenim renda de forma continuada, per això el legislador estableix períodes impositius per al seu càlcul i liquidació,
• És un impost progressiu, perquè relaciona el tipus aplicable a cada contribuent amb la base imposable que aquest ha generat.

L’objecte d l’IRPF és gravar la renda de la persona contribuent, entesa com la totalitat dels seus rendiments, guanys i pèrdues patrimonials i les imputacions de renda que estableixi la llei, amb independència del lloc on s’hagi produït i de la residència de la persona que ens pagui.

I què paguem?

Pel que fa al gravamen estatal:

La quantia resultant es minorarà en l’import derivat d’aplicar a la part de la base liquidable general corresponent al mínim personal i familiar aquesta mateixa escala.

Pel que fa al gravamen autonòmic:

Exempcions

De la mateixa manera com ho fa en altres àmbits, la llei estableix un seguit de rendes que estaran exemptes d’IRPF. Vegem alguns exemples[1]:

• Les indemnitzacions per acomiadament o cessament de les persones treballadores, fins a la quantitat establerta com a obligatòria per la normativa laboral (no el pacte entre les parts). Cal tenir en compte que els salaris endarrerits que haguem reclamat judicialment no estan exemptes, sovint, quan arriba la sentència judicial que ordena el seu pagament, arriba fora del període de liquidació de l’any al que corresponen aquests salaris i, per tant, cal fer una declaració complementària i liquidar el que toqui en aquest concepte.
• Les prestacions reconegudes per la Seguretat Social com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa, incloses les pensions per incapacitat permanent del règim de classes passives dels funcionaris públics i les prestacions reconegudes als professionals no integrats en la Seguretat Social per mutualitats de previsió social.
• Les beques públiques percebudes per a cursar estudis en tots els nivells i graus del sistema educatiu, tant a Espanya com a l’estranger, i les beques concedides amb finalitat de recerca, cosa que implica la tributació de les beques privades (excepte les atorgades per fundacions sense ànim de lucre).
• Les prestacions per desocupació percebudes en la modalitat de pagament únic, és a dir, la capitalització de l’atur
• Els rendiments rebuts pels membres de missions internacionals de pau o humanitàries.
• Les anualitats per aliments que reben els fills dels progenitors en virtut d’una decisió judicial.

Les teniu totes aquí

Tothom ha de fer la declaració?

En principi, tothom està obligat a contribuir a les despeses comunes, mitjançant l’IRPF. Tanmateix, la llei estableix un seguit de contribuents que no tenen obligació de presentar la declaració. Entre ells destaquen els límits establerts per als rendiments del treball. Quan una persona treballadora ha percebut en el període impositiu menys de 22.000 € procedents d’un sol pagador, no cal que presenti la declaració, si no hi ha cap altre ingrés que l’obligui. Si, com és cada dia mes freqüent, la persona treballadora ha treballat en mes d’una empresa o simplement els seus ingressos venen de més d’un pagador, el límit es redueix fins als 1.500 €.

Això no vol dir necessàriament que la declaració surti positiva Recordem que l’IRPF grava l’obtenció de rendes i que, per tant, el que compta és el volum d’ingressos que ha obtingut la persona, no el fet que aquests ingressos vinguin d’un o mes pagadors.

Retencions

Cal que tinguem en compte que durant l’any, hisenda ens pot haver practicat retencions. Les retencions són quantitats a compte que les persones obligades a retenir (per exemple les empreses respecte dels salaris dels treballadors) paguen a hisenda en el nostre nom durant el període impositiu i que es reflecteixen als documents corresponents, per exemple, a la nòmina. Per tant, el resultat de la declaració també dependrà dels imports que se’ns hagi retingut.

Per tant, encara que no arribem al límit d’ingressos que fa que tinguem obligació de presentar la declaració, pot ser que la aquesta surti a retornar, si l’import retingut és superior al que ens correspondria pagar. Si no presentem la declaració, perdrem aquests imports.

Qui fa la declaració de la renda?

Podem fer la declaració nosaltres mateixos, confirmar l’esborrany que confecciona l’Agència Tributària amb les dades que li arriben.

També podem requerir el serveis dels gestors que l’Agència Tributària contracta en època de liquidació de l’impost per a ajudar-nos.

La nostra recomanació és que mai confirmeu l’esborrany sense haver-lo revisat i esteu segurs d’haver-lo entès, per això, davant qualsevol dubte, es important que demaneu l’auxili d’un professional a l’hora de fer la declaració. Amb aquesta opció, si ho voleu, tindreu l’avantatge de què la persona que us fa la declaració sigui la mateixa cada any, la qual cosa fa que ja us conegui i tingui en compte la vostra situació personal. Sovint anar a professionals de proximitat és la millor opció.

[1] Per a més informació, consulta’ns!